És quan acluco els ulls que hi veig més clar

És quan acluco els ulls que hi veig més clar

dijous, 4 d’abril del 2013

Poesia romàntica I. Friedrich Hölderlin


  





FRIEDRICH HÖLDERLIN

(Württemberg 1770-1843)

Dues imatges de F. Hölderlin, una de joventut i una altra poc abans de la seva mort, quan la malaltia mental que l'afectava ja era molt evident.

Pàgina autògrafa de l'autor

________________________________________________________________________________________


Retorn a casa


Dintre dels Alps és encara nit clara i els núvols, joiosos
i espessos, amaguen la vall espaiosa, pel fons.
L'aire dels cims, juganer, s'abat a pertot i rondina;
entre avets cau a pic un llamp que il·lumina i es fon.
Corre els caos, tot lent i en batalla, amb frisança de joia:
jove de forma, però fort, celebra combat amorós
enmig del rocam; convuls, vacil·lant entre eternes barreres, 
i encara més bàquic hi apunta el matí dalt enllà.
Més infinita és encara l'estesa de l'any, i les hores
sagrades, els dies, s'hi fonen en ordre gosat.
L'ocell de tempesta és indici del temps, voltat de muntanyes, 
dalt de les altures roman i anuncia el matí.
Al fons es desperta el poblet, que ja aixeca l'esguard, 
sense por, refiat de l'altura, muntanyes enllà.
Vessen a raig les fonts més antigues, i tot pressentint
la crescuda, la terra fumeja per sota l'aiguat.
El tro ressona pertot, l'obrador immesurable treballa
de dia i de nit bo i atorgant els seus dons.

                                                                              L'arxipèlag                                                                                   Traducció de Jordi Llovet

_____________________________________________________________________________






Il·lustració feta per Laura Cerdà


__________________________________________________________________________________________

Enllaços d'interès

Biografia i obra de F. Hölderlin

Fragments recitats de l'autor


_________________________________________________________________________________________


Taller d'escriptura 9

___________________________________________

Narcís Comadira


__________________________________________


RETRAT DE L'ARTISTA ALS TRES ANYS
(Vestit de soldat)


Amb un vestit deixat,
color blau cel, 
cordons de plata, 
jugues a fer el soldat.

Enmig de roses blanques
d'un color lleu,
marxes per un jardí.
Tampoc és teu.

Ni la disfressa ardida
ni el paradís.
Tindràs tota una vida
pel desencís.


______________________________________________________________

Text 1

RETRAT DE L'AUTOR QUAN ERA UN NOI

Aquell nen jugant, 
jugant amb el seu millor amic, 
un peluix... matí, tarda i nit.
Un pare feliç pel seu fill.

Ara ja, després d'un temps, 
tot ha canviat.
On és el meu amic?
On és aquella persona que m'observava?

Entre els braços d'allò més important
que el temps m'ha fet perdre,
un moment amb qui ara més necessito, 
totes dues coses perdudes en el temps.

Jordi Viver
Abril-2013

_________________________________________________________

Text 2

BOMBER

Aquella fotografia, 
que tants records em porta, 
en una festa gran
de la ciutat.

El meu pare em portava
en uns braços durs i forts, 
ell era bomber i jo petita.

Aquell record el porto
sempre al cor.
Tot és igual que abans?

Ara sóc gran, 
m'agradaria fer-me una altra foto, 
en aquella ciutat, 
amb aquell bomber. 

Ekaterina Gribovskaya
Abril-2013

_______________________________________

Text 3

RETRAT DE L'AUTORA QUAN ERA PETITA, UNA NENA

Amor de germana, 
riure innocent, 
el vent a la cara, 
jo, sense pensar ni patir.

Felicitat, una mateixa cosa, 
canvia de significat, 
canvia de forma, 
igual que canvio jo.

Amor de germana, 
ara somric, 
el vent a la cara, 
penso i pateixo.

Alba M. Díaz Guerra
Abril-2013

_________________________________________________________

Text 4

RETRAT

Una foto, una imatge, 
un lloc concret, gent al voltant, 
no en recordo gaire, no n'era gaire conscient, 
un temps passat, un bon record. 

Un bon record on no podré mai retornar, 
un record inabastable, ja és ben lluny.
Només puc tancar els ulls
i recordar, recordar els bons moments viscuts.

Zohra Lalileche
Abril-2013

___________________________________________________________ 

Text 5

RETRAT DE L'AUTOR ALS DOS ANYS

Sobre un fons de nens
a la meva guarderia, 
tan sols rialles s'escoltaven.

Jugant en un gronxador
amb els amics de la infància, 
pocs d'ells encara queden.

Em pregunto si sóc jo realment
aquell somriure tan sincer.
Poques vegades més ha aparegut.

Astrid Usina
Abril-2013

____________________________________________________________


______________________________________________________________________________







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada