GIACOMO LEOPARDI
(1798-1837)
________________________________________
 |
| Retrat de Leopardi realitzat per A. Ferrazzi, conservat a la seva casa-museu, a Recanati _________________________________________________________  __________________________________________________________  Habitació on va néixer l'autor _____________________________________________________________
L’ Infinito
Sempre caro mi fu quest’ermo colle
E questa siepe, che da tanta parte
Dell’ultimo orizzonte il guardo esclude. Ma sedento e mirando, interminati Spazi di là da quella, e sovrumani Silenzi, e profondissima quiette Io nel pensier mi fingo; ove per poco Il cor non si spaura. E come il vento Odo stormir tra queste piante, io quello Infinito silenzio a questa voce Vo comparando: e mi sovvien l’eterno, E le morte stagioni, e la presente E viva, e il suon di lei. Cosí tra questa Inmensità s’annega il pensier mio: E il naufragar m’è dolce in questo mare.
(1822)
_______________________________________________
Sempre he estimat aquest turó desert
i aquesta barda que de tanta part de l'últim horitzó l'esguard em priva. Però, assegut i contemplant, immensos espais més enllà d'ella i sobrehumans silencis i una quietud fondíssima jo al pensament fingeixo. I, per molt poc, el cor no se m'esglaia. I, com el vent sento mormolejar entre les bardisses, el silenci infinit a aquesta veu vaig comparant: l'etern em revé, i les èpoques mortes, i la d'ara, vivent, i el so que fa. Així en aquesta immensitat se'm nega el pensament: i naufragar m'és dolç en aquest mar.
Traducció Narcís Comadira
________________________________________________
Imatge de la tomba de Leopardi, a Nàpols, ciutat on va morir.
_________________________________________________
Enllaços d'interès
_____________________________________________________________________
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada