Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)

JOHANN WOFGANG GOETHE

(1749-1832)

_________________________________________

Signatura de Goethe

______________________________________________________________

Goethe en la campanya romana (1787)



_______________________________________________________





Portada de la primera edició de la novel·la Werther (1774)

_____________________________________________________________


Enllaços d'interès

Òpera de Werther, Viena 2005 (subtitulada en castellà)
Conferència sobre Goethe de Rosa Sala Rose
Tràiler sobre Goethe, una biografia


____________________________________________________________________


TALLER D'ESCRIPTURA 8

MICRORELATS

___________________________________________________

El mirall de l'ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, 
però s'assemblava tant a un amic meu que em va
saludar cordialment:
ell també s'havia confós.



L'exprés

Ningú no volia dir-li a quina hora passaria
el tren. El veien tan carregat de maletes, 
que els feia pena explicar-li que allí
no hi havien hagut mai ni vies ni estació.


 

Pere Calders


___________________________________________________

AIGUA DE PLUJA

Plou, l’aigua esborra tot allò que toca, ho oxida. Jo camino, sense presses. Observo, darrere de grans finestrals repicats per petites gotes, la gent tranquil·la del bar que mira la vida transcórrer a fora, mentre esperen que un cafè amb llet fumejant, d’aquells que m’agraden, es refredi; com aquell matí en què vaig decidir que la pluja ho esborrés tot i no en deixés ni una engruna.

Laura Cerdà

Març- 2013

___________________________________________________________

FUM

Els rajos de sol il·luminaven aquell poble, el poble de què tothom parlava, el poble on hi havia molta gent però on mai no hi havia ningú, un poble de carrers amples, de carrers estrets presoners del fum negre que sortia de les xemeneies. Un poble envoltat de terror, crits i llàgrimes, totes reflectides encara en els records dels qui ho van viure i ara ja no hi són.

Jordi Viver Román 

Març-2013

_____________________________________________________________

DESENLLAÇ

No. No, i punt. He sigut ingènua, innocent. Però ja mai més. S’ha acabat. Mai més. No. O sí? Sóc una estúpida indecisa. Han jugat amb mi. Ja no jugaré, si de perdre es tracta el joc. Tot el meu món es desfà a poc a poc, lentament, es fa miques, es dissol, es trenca. En el més inesperat moment, la meva plenitud es va convertir en buit

Alba M. Díaz  Guerra

Març 2013

_______________________________________________________________

NOCTURN

La nit negra, la lluna pàl·lida, les estrelles avui no brillen, el meu reflex al mar, un somriure forçat. Estic sola o acompanyada per la meva soledat? A algú li importo? Crido? Callo? Xisclo? No ho sé pas. L’amor ha mort, el meu amor ha mort. La nit negra, la lluna pàl·lida, unes llàgrimes trencades en mil i un estels perduts.

Helena Alonso Canalejo

Març-2013

_______________________________________________________________

AIRE

El sol l’ha fet somriure, el sol l’ha fet plorar, li ha fet escoltar el silenci, li ha fet escoltar la música. Ja no se sent sola, està acompanyada, acompanyada per ella mateixa. El dolor ja no és un problema, ara respira, ara somia, ara és viva. Només ha de donar un pas i començar la seva vida. Descalça, ara camina.

Loreto San Martín Cárcamo

Març-2013

________________________________________________________________

BUIDOR

El calor dels seus braços, el batec del cor, la sang pel cos, i tu que no et fas a la idea que una persona així sigui de carn i ós. Tothom té un superheroi; ell no s’equivoca, ell és el millor, ell és, des que tens consciència, ell, el teu protector. Mans fredes, cos rígid, un cop marxi no trobaràs substitut perquè de pare només n’hi ha un; una llàgrima cau quan una gran història s’acaba.

Nadia Luna Martín

Març-2013

_________________________________________________________________

  

ABSÈNCIA

Llavors ho vaig entendre tot. El teu somriure, les teves mans agafades a les meves, la teva llàgrima recorrent la teva galta. No era un fins després, sinó un adéu, nena, sempre serem una. Les teves arrugues demostraven que no menties. El món se’m cau a sobre. El batec del teu pulmó s’alenteix, la teva mà encara se m’aferra amb més força i m’adono que aquell moment serà nostre, eternament.

Patricia Gutiérrez Sepúlveda 

Març-2013

___________________________________________________________

HORITZÓ    

L’Antonela seia a la platja, plovia. Duia una maleta a la mà, amb tota la seva vida dins. Semblava feliç, plorava, mirava l'infinit. Esperava. Es mossegava les ungles. El seu mòbil va sonar. La lluna en va ser el testimoni. A l’aixecar-se em va mirar. En els seus ulls ja no hi havia el reflex de l'amor, tampoc el de la lluna. A la platja, sota la pluja, la meva vida va canviar per sempre.

Lia Castillo

Març-2013 

_______________________________________________________________________