JOHANN WOFGANG GOETHE
(1749-1832)
_________________________________________
Signatura de Goethe |
______________________________________________________________
Goethe en la campanya romana (1787) _______________________________________________________ Portada de la primera edició de la novel·la Werther (1774) _____________________________________________________________ Enllaços d'interès Òpera de Werther, Viena 2005 (subtitulada en castellà) Conferència sobre Goethe de Rosa Sala Rose Tràiler sobre Goethe, una biografia ____________________________________________________________________ TALLER D'ESCRIPTURA 8 MICRORELATS ___________________________________________________ El mirall de l'ànima No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava tant a un amic meu que em va saludar cordialment: ell també s'havia confós. L'exprés Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació. Pere Calders ___________________________________________________
AIGUA DE PLUJA
Plou, l’aigua esborra tot allò que toca, ho oxida. Jo camino,
sense presses. Observo, darrere de grans finestrals repicats per petites gotes,
la gent tranquil·la del bar que mira la vida transcórrer a fora, mentre esperen
que un cafè amb llet fumejant, d’aquells que m’agraden, es refredi; com aquell
matí en què vaig decidir que la pluja ho esborrés tot i no en deixés ni una
engruna.
Laura Cerdà
Març- 2013
___________________________________________________________
FUM
Els rajos de sol il·luminaven aquell poble, el poble de
què tothom parlava, el poble on hi havia molta gent però on mai no hi havia
ningú, un poble de carrers amples, de carrers estrets presoners del fum negre
que sortia de les xemeneies. Un poble envoltat de terror, crits i llàgrimes, totes
reflectides encara en els records dels qui ho van viure i ara ja no hi són.
Jordi Viver
Román
Març-2013
_____________________________________________________________
DESENLLAÇ
No. No, i punt. He sigut ingènua, innocent. Però ja mai
més. S’ha acabat. Mai més. No. O sí? Sóc una estúpida indecisa. Han jugat amb
mi. Ja no jugaré, si de perdre es tracta el joc. Tot el meu món es desfà a poc
a poc, lentament, es fa miques, es dissol, es trenca. En el més inesperat
moment, la meva plenitud es va convertir en buit
Alba M. Díaz Guerra
Març 2013
_______________________________________________________________
NOCTURN
La nit negra, la lluna pàl·lida, les estrelles avui no
brillen, el meu reflex al mar, un somriure forçat. Estic sola o acompanyada per
la meva soledat? A algú li importo? Crido? Callo? Xisclo? No ho sé pas. L’amor
ha mort, el meu amor ha mort. La nit negra, la lluna pàl·lida, unes llàgrimes
trencades en mil i un estels perduts.
Helena
Alonso Canalejo
Març-2013
_______________________________________________________________
AIRE
El sol l’ha fet somriure, el sol l’ha fet plorar, li ha
fet escoltar el silenci, li ha fet escoltar la música. Ja no se sent sola, està
acompanyada, acompanyada per ella mateixa. El dolor ja no és un problema, ara
respira, ara somia, ara és viva. Només ha de donar un pas i començar la seva
vida. Descalça, ara camina.
Loreto San
Martín Cárcamo
Març-2013
________________________________________________________________
BUIDOR
El calor dels seus braços, el batec del cor, la sang pel
cos, i tu que no et fas a la idea que una persona així sigui de carn i ós.
Tothom té un superheroi; ell no s’equivoca, ell és el millor, ell és, des que
tens consciència, ell, el teu protector. Mans fredes, cos rígid, un cop marxi
no trobaràs substitut perquè de pare només n’hi ha un; una llàgrima cau quan
una gran història s’acaba.
Nadia Luna
Martín
Març-2013
_________________________________________________________________
ABSÈNCIA
Llavors ho vaig entendre tot. El teu somriure, les teves
mans agafades a les meves, la teva llàgrima recorrent la teva galta. No era un fins després, sinó un adéu, nena, sempre serem una. Les teves
arrugues demostraven que no menties. El món se’m cau a sobre. El batec del teu
pulmó s’alenteix, la teva mà encara se m’aferra amb més força i m’adono que
aquell moment serà nostre, eternament.
Patricia Gutiérrez Sepúlveda
Març-2013
___________________________________________________________
HORITZÓ
L’Antonela seia a la
platja, plovia. Duia una maleta a la mà, amb tota la seva vida dins. Semblava
feliç, plorava, mirava l'infinit. Esperava. Es mossegava les ungles. El seu mòbil
va sonar. La lluna en va ser el testimoni. A l’aixecar-se em va mirar. En els seus
ulls ja no hi havia el reflex de l'amor, tampoc el de la lluna. A la platja,
sota la pluja, la meva vida va canviar per sempre.
Lia Castillo
Març-2013
_______________________________________________________________________
|