És quan acluco els ulls que hi veig més clar

És quan acluco els ulls que hi veig més clar

dijous, 21 de febrer del 2013

Giovanni Boccaccio i Geoffrey Chaucer


GIOVANNI BOCCACCIO
(1313-1375)





Estàtua de Giovanni Boccaccio als Uffizi de Florència
Els joves del Decameró, en una pintura de John William Waterhouse (19169

File:Boccaccio Altonensis 1.jpg
Il Filostrato, manuscrit del segle XIV, conservat a
la biblioteca Gymnasii Altonani d'Hamburg


Imatge de la caràtula de la pel·lícula de Pier  Paolo  Passolini
a partir del Decameró (1971)



En les nostres contrades hi hagué, i encara hi és, un monestir de monges molt famós en
santedat (que no esmentaré per no disminuir de cap manera
la seva fama), en el qual, no fa gaire temps, no havent-hi aleshores sinó vuit monges amb una abadessa, totes elles joves, tenien com a hortolà de llur bellíssim jardí un bon homenet, el qual, com que no estava satisfet amb el salari, passà comptes amb l'ecònom del convent i se'n tornà a Lamporecchio, el lloc d'on era. Aquí, entre els que alegrement el reberen, hi havia un jove llaurador, fort, robust i de bella parença per ésser de pagès, el nom del qual era Masetto i li demana on havia estat tant de temps...



Fragment del  Decameró (1351)
Traducció de Francesc Vallverdú





__________________________________________________________________________




Geoffrey Chaucer
(Londres, 1343-1400)

Geoffrey Chaucer (17th century).jpg                          

                                                                                            Imatge de l'autor anglès com si fos un pelegri
                                                                                                       en el Manuscrit Ellesmere
                                                                                              


                                        


         Pàgina autògrafa de l'autor                                                    Gravat dels Contes de Canterbury (1484)





El conte del moliner

Hi havia una vegada un home tosc i adinerat que vivia a Oxford i tenia hostes a dispesa. 
Era fuster d'ofici. Amb ell s'estava un pobre estudiant, que havia triat lletres però tot el seu delit era aprendre astrologia. Sabia efectuar certes operacions per calcular, 
en determinades hores,
quin hi hauria secada o ruixats, tot el que s'esdevindria, i què se jo...
Ara no ho puc explicar tot.
A aquest estudiant li deien el gentil Nicolau.
Prou sabia solaçar-se i gaudir d'amors secrets.

Fragment extret d'Els Contes de Canterbury

__________________________________________________________________________





                     



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada