(1313-1375)
Estàtua de Giovanni Boccaccio als Uffizi de Florència |
Els joves del Decameró, en una pintura de John William Waterhouse (19169 |
Il Filostrato, manuscrit del segle XIV, conservat a la biblioteca Gymnasii Altonani d'Hamburg |
Imatge de la caràtula de la pel·lícula de Pier Paolo Passolini a partir del Decameró (1971) En les nostres contrades hi hagué, i encara hi és, un monestir de monges molt famós en santedat (que no esmentaré per no disminuir de cap manera la seva fama), en el qual, no fa gaire temps, no havent-hi aleshores sinó vuit monges amb una abadessa, totes elles joves, tenien com a hortolà de llur bellíssim jardí un bon homenet, el qual, com que no estava satisfet amb el salari, passà comptes amb l'ecònom del convent i se'n tornà a Lamporecchio, el lloc d'on era. Aquí, entre els que alegrement el reberen, hi havia un jove llaurador, fort, robust i de bella parença per ésser de pagès, el nom del qual era Masetto i li demana on havia estat tant de temps...
Fragment del Decameró (1351)
Traducció de Francesc Vallverdú
__________________________________________________________________________
Geoffrey Chaucer
(Londres, 1343-1400)
Imatge de l'autor anglès com si fos un pelegri
en el Manuscrit Ellesmere
Pàgina autògrafa de l'autor Gravat dels Contes de Canterbury (1484)
El conte del moliner
Hi havia una vegada un home tosc i adinerat que vivia a Oxford i tenia hostes a dispesa.
Era fuster d'ofici. Amb ell s'estava un pobre estudiant, que havia triat lletres però tot el seu delit era aprendre astrologia. Sabia efectuar certes operacions per calcular,
en determinades hores,
quin hi hauria secada o ruixats, tot el que s'esdevindria, i què se jo...
Ara no ho puc explicar tot.
A aquest estudiant li deien el gentil Nicolau.
Prou sabia solaçar-se i gaudir d'amors secrets.
Fragment extret d'Els Contes de Canterbury
__________________________________________________________________________
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada