Petrarca i Laura, miniatura del Cançoner
_______________________________________________________________________
Rime in vida e morte de Madonna Laura
Sonet III
Era il giorno ch'al sol si scoloraro
per la pietà del suo factore i rai,
quando i' fui preso, et non me ne guardai,
ché i be' vostr'occhi, donna, mi legaro.
Tempo non mi parea da far riparo
contra colpi d'Amor: però m'andai
secur, senza sospetto; onde i miei guai
nel commune dolor s'incominciaro.
Trovommi Amor del tutto disarmato
et aperta la via per gli occhi al core,
che di lagrime son fatti uscio et varco:
però al mio parer non li fu honore
ferir me de saetta in quello stato,
a voi armata non mostrar pur l'arco.
_________________________________________________________________________
Enllaços d'interès
Biografia de Francesco Petrarca en italià
Fragments de la conferència de Francisco Rico sobre Petrarca
_______________________________________________________________
______________________________________________________________________________________________
Taller de creació literària 6
L'ull, que la bellesa de l'univers als contempladors reflecteix,
és de tanta excel·lència que, qui n'accepta l'a pèrdua,
es priva de la representació de totes les obres de la naturalesa,
la visió de les quals aconsola l'ànima
en la seva humana presó.
La pintura és poesia muda
i la poesia és pintura cega,
però ambdues intenten imitar la natura
tant com els és possible...
Les dues cites són de Leonardo da Vinci
(1452-1519)
Tractat de la pintura
______________________________________________________________________________
PROVERBI
Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
text 1
Una amargura dolça
Quantes joguines hi eren que ara ja no són?
Quantes abraçades queden en l'aire? Quants petons?
Para, mira, pensa...
Mira', i diga'm que no m'estimes,
que totes les llàgrimes derramades per ell són falses...
Aquella va ser l'última vegada que el vas veure
i no et vas poder acomiadar d'ell,
del seu somriure,
de la manera que t'acaronava i et deia: "t'estimo", amb aquell accent.
Mira'm i diga'm que no l'estimes...
Ara el seu record s'ha quedat en l'aire
i tu més que ningú saps com n'és d'important.
Saps que ell sempre va ser al teu costat
i que els seus dits arrugats sempre estaran entre els teus.
I de sobte, desperto,
desperto plena de flocs de mimosa, plena de records,
plena de tu.
Patricia Gutiérrez
Febrer-2013
________________________________________________________________
text 2
Una matinada de divendres, el sol
comença a sortir, traspassa la finestra,
ho fa amb força i ganes i solament
entra i il·lumina la dolça,
acolorida mimosa.
I a mi, qui em fa costat,
qui m'il·lumina,
qui em fa costat?
Anabel Hernández
Febrer 2013
______________________________________________________________________________
text 3
Aquella grisa tarda d'hivern,
tranquil·la, asseguda en un banc.
Les fulles dels arbres van pansint-se,
l'arbre nu.
Una olor, una olor dolça, una olor amarga,
els meus sentiments, com aquesta olor?
Com el fruit d'un arbre?
Blanc, negre, fosc, clar, el sol, la lluna,
el dia, la nit,
la meva vida.
Zohra Lalileche
Febrer 2013
______________________________________________________________________________
text 4
Inspiro
 Inspiro en mi aquella olor,
m'endinso en el record.
Aquell instant, el temps quiet, aspre i suau,
com una flor,
tot es panseix, desapareix,
fins que de sobte tanco els ulls, ho veig, ho sento.
Ets tu, sóc jo, és aquesta olor, són aquelles carícies.
Alba M. Díaz
Febrer 20013
__________________________________________________________________________
Text 5
Dolça vista, companya meva, il·lusió de l'ànima,
et demano que mai no em deixis, et porto present,
els llençols aspres i el matalàs dur desgasten el tacte.
Sento una olor única, vull saber d'on ve,
no em puc moure, estic connectat a una màquina,
escolto un desagradable soroll, un xiulet constant,
a la dreta veig un conjunt de delicades flors,
reconec la mimosa, tan viva com el primer dia,
quina enveja, sé que el meu final és proper,
el xiulet deixa el seu ritme i s'alenteix,
veig una llum i sento algú que crida, plorant,
amor meu, no em deixis, t'estimo.
Lía Castillo
Febrer 2013
____________________________________________________________________
Text 6
Instant
Vora el camí, amb la mà allargada,
tocant l'herba humida de l'alba,
un instant, una olor em transporta,
em deixa plantada davant d'ell
com el primer dia,
aquell dia en què el vaig conèixer,
un sospir, un batec,
mil preguntes, cap resposta,
tot va mudar-se, tot va desfer-se,
un floc de flor il·luminat i etern,
un instant, només un instant.
Marta Colchón
Febrer 2013
_____________________________________________________________________________
Text 7
Un ram de mimosa
groc com els rajos del sol
indica una cosa
que per algú s'apropa la mort,
representa el dolor d'una esposa,
la desesperació d'un fill,
les llàgrimes d'una mare,
les espines que cauen d'una rosa,
l'adéu d'un fill, d'un espòs i d'un pare.
Sergio Martínez
Febrer 2013
_________________________________________________________________________
Text 8
El buit
Quan no vols dir-ho, ho dius,
ho trenques, ho fas miques i després pols.
Aquells moments dolços, tranquils, ja no hi són,
evaporats per unes soles paraules, de cop,
com el sol desapareix sota les aigües caient a l'abisme del temps,
com les petites i suaus flors s'extingeixen sense opció o remei.
I torna, com sempre, la nostàlgia al cor,
les llàgrimes als ulls i el buit a l'ànima.
Et deixa nua, t'ho treu tot i t'ho torna a treure,
mai no en té prou, mai no està satisfeta...
I jo tampoc.
Laura Cerdà
Febrer 2013
_______________________________________________________________
Text 9
El color groc, reflex del sol,
olor a felicitat, a amor,
també a nostàlgia?
A tristesa? No ho sé pas.
Al costat del corrent de la vida
les truites salten, com el cor del pit.
Símbol de mort,
la toques i desapareix,
com ho va fer el meu amor.
Tornarà junt amb el reflex nou del sol
o serà color empal·lidit per sempre més?
Helena Alonso
Febrer 2013
__________________________________________________________________
Text 10
Miro les flors, records de sa vida,
lluminositat i bellesa envolten la seva brisa.
No vull ni pensar què seria de ma vida,
aquí, un cor trencat i una ànima volant.
Molt bona era ella, així la coneixien.
Sempre m'ajudava, si ella podia.
A vegades situacions et deixen feta miques,
però ningú vol reconèixer que un dia arriba.
El seu ja ha arribat, el meu germà pregunta:
Àvia, per què dorms tant? Petit és, algun dia ho sabrà.
Avui, ja no hi ha res a fer, dolls de tristesa, en pau descansarà.
Només ella està acostada al meu costat, quieta, dolça.
Només la puc mirar.
Només, avui només, aquesta flor em fa recordar
que aquell dia, aquell dia, m'acompanyava la soledat.
Gloria Veloso
Febrer 2013
__________________________________________________________________________
La primera il·lustració és de Laura Cerdà i les dues
següents són de Jordi Viver.
|
