És quan acluco els ulls que hi veig més clar

És quan acluco els ulls que hi veig més clar

dijous, 21 de febrer del 2013

Giovanni Boccaccio i Geoffrey Chaucer


GIOVANNI BOCCACCIO
(1313-1375)





Estàtua de Giovanni Boccaccio als Uffizi de Florència
Els joves del Decameró, en una pintura de John William Waterhouse (19169

File:Boccaccio Altonensis 1.jpg
Il Filostrato, manuscrit del segle XIV, conservat a
la biblioteca Gymnasii Altonani d'Hamburg


Imatge de la caràtula de la pel·lícula de Pier  Paolo  Passolini
a partir del Decameró (1971)



En les nostres contrades hi hagué, i encara hi és, un monestir de monges molt famós en
santedat (que no esmentaré per no disminuir de cap manera
la seva fama), en el qual, no fa gaire temps, no havent-hi aleshores sinó vuit monges amb una abadessa, totes elles joves, tenien com a hortolà de llur bellíssim jardí un bon homenet, el qual, com que no estava satisfet amb el salari, passà comptes amb l'ecònom del convent i se'n tornà a Lamporecchio, el lloc d'on era. Aquí, entre els que alegrement el reberen, hi havia un jove llaurador, fort, robust i de bella parença per ésser de pagès, el nom del qual era Masetto i li demana on havia estat tant de temps...



Fragment del  Decameró (1351)
Traducció de Francesc Vallverdú





__________________________________________________________________________




Geoffrey Chaucer
(Londres, 1343-1400)

Geoffrey Chaucer (17th century).jpg                          

                                                                                            Imatge de l'autor anglès com si fos un pelegri
                                                                                                       en el Manuscrit Ellesmere
                                                                                              


                                        


         Pàgina autògrafa de l'autor                                                    Gravat dels Contes de Canterbury (1484)





El conte del moliner

Hi havia una vegada un home tosc i adinerat que vivia a Oxford i tenia hostes a dispesa. 
Era fuster d'ofici. Amb ell s'estava un pobre estudiant, que havia triat lletres però tot el seu delit era aprendre astrologia. Sabia efectuar certes operacions per calcular, 
en determinades hores,
quin hi hauria secada o ruixats, tot el que s'esdevindria, i què se jo...
Ara no ho puc explicar tot.
A aquest estudiant li deien el gentil Nicolau.
Prou sabia solaçar-se i gaudir d'amors secrets.

Fragment extret d'Els Contes de Canterbury

__________________________________________________________________________





                     



diumenge, 3 de febrer del 2013

Francesco Petrarca



FRANCESCO PETRARCA

(Arezzo 1304/Padua 1374)

________________________________________


Retrat de Petrarca, Altichiero, 1376

Pàgina autògrafa de Francesco Petrarca,
conservada a la Biblioteca Vaticana
Petrarca i Laura, miniatura del Cançoner




_______________________________________________________________________


Rime in vida e morte de Madonna Laura

Sonet III



Era il giorno ch'al sol si scoloraro
per la pietà del suo factore i rai,
quando i' fui preso, et non me ne guardai,
ché i be' vostr'occhi, donna, mi legaro.

Tempo non mi parea da far riparo
contra colpi d'Amor: però m'andai
secur, senza sospetto; onde i miei guai
nel commune dolor s'incominciaro.

Trovommi Amor del tutto disarmato
et aperta la via per gli occhi al core,
che di lagrime son fatti uscio et varco:

però al mio parer non li fu honore
ferir me de saetta in quello stato,
a voi armata non mostrar pur l'arco.


_________________________________________________________________________


Enllaços d'interès

Biografia de Francesco Petrarca en italià

Fragments de la conferència de Francisco Rico sobre Petrarca


_______________________________________________________________





______________________________________________________________________________________________



Taller de creació literària 6


L'ull, que la bellesa de l'univers als contempladors reflecteix, 
és de tanta excel·lència que, qui n'accepta l'a pèrdua, 
es priva de la representació de totes les obres de la naturalesa, 
la visió de les quals aconsola l'ànima
en la seva humana presó.

La pintura és poesia muda
i la poesia és pintura cega, 
però ambdues intenten imitar la natura
tant com els és possible...


Les dues cites són  de Leonardo da Vinci
(1452-1519)
Tractat de la pintura


______________________________________________________________________________


PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent, 
així l'espurna de mimosa al vent, 
la teva vida, sota el firmament.

                         Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) 







text 1

Una amargura dolça


Quantes joguines hi eren que ara ja no són?
Quantes abraçades queden en l'aire? Quants petons?
Para, mira, pensa...
Mira', i diga'm que no m'estimes, 
que totes les llàgrimes derramades per ell són falses...
Aquella va ser l'última vegada que el vas veure
i no et vas poder acomiadar d'ell, 
del seu somriure, 
de la manera que t'acaronava i et deia: "t'estimo", amb aquell accent.

Mira'm i diga'm que no l'estimes...

Ara el seu record s'ha quedat en l'aire
i tu més que ningú saps com n'és d'important.
Saps que ell sempre va ser al teu costat
i que els seus dits arrugats sempre estaran entre els teus.

I de sobte, desperto, 
desperto plena de flocs de mimosa, plena de records, 
plena de tu.

Patricia Gutiérrez
Febrer-2013

________________________________________________________________


text 2

Una matinada de divendres, el sol
comença a sortir, traspassa la finestra, 
ho fa amb força i ganes i solament
entra i il·lumina la dolça, 
acolorida mimosa. 
I a mi, qui em fa costat, 
qui m'il·lumina, 
qui em fa costat?

Anabel Hernández
Febrer 2013

______________________________________________________________________________

text 3

Aquella grisa tarda d'hivern, 
tranquil·la, asseguda en un banc.
Les fulles dels arbres van pansint-se,
l'arbre nu.
Una olor, una olor dolça, una olor amarga, 
els meus sentiments, com aquesta olor?
Com el fruit d'un arbre?
Blanc, negre, fosc, clar, el sol, la lluna,
el dia, la nit,
la meva vida.

Zohra Lalileche
Febrer 2013

______________________________________________________________________________

text 4

Inspiro

Inspiro en mi aquella olor,                                                                                                                 
m'endinso en el record.
Aquell instant, el temps quiet, aspre i suau, 
com una flor, 
tot es panseix, desapareix,
fins que de sobte tanco els ulls, ho veig, ho sento.
Ets tu, sóc jo, és aquesta olor, són aquelles carícies.

Alba M. Díaz
Febrer 20013

__________________________________________________________________________


Text 5

Dolça vista, companya meva, il·lusió de l'ànima, 
et demano que mai no em deixis, et porto present, 
els llençols aspres i el matalàs dur desgasten el tacte.
Sento una olor única, vull saber d'on ve, 
no em puc moure, estic connectat a una màquina, 
escolto un desagradable soroll, un xiulet constant, 
a la dreta veig un conjunt de delicades flors, 
reconec la mimosa, tan viva com el primer dia, 
quina enveja, sé que el meu final és proper, 
el xiulet deixa el seu ritme i s'alenteix, 
veig una llum i sento algú que crida, plorant, 
amor meu, no em deixis, t'estimo.

Lía Castillo
Febrer 2013

____________________________________________________________________

Text 6

Instant

Vora el camí, amb la mà allargada, 
tocant l'herba humida de l'alba, 
un instant, una olor em transporta, 
em deixa plantada davant d'ell
com el primer dia, 
aquell dia en què el vaig conèixer, 
un sospir, un batec, 
mil preguntes, cap resposta, 
tot va mudar-se, tot va desfer-se, 
un floc de flor il·luminat i etern, 
un instant, només un instant. 

Marta Colchón
Febrer 2013

_____________________________________________________________________________


Text 7

Un ram de mimosa
groc com els rajos del sol
indica una cosa
que per algú s'apropa la mort, 
representa el dolor d'una esposa, 
la desesperació d'un fill, 
les llàgrimes d'una mare, 
les espines que cauen d'una rosa, 
l'adéu d'un fill, d'un espòs i d'un pare.

Sergio Martínez
Febrer 2013

_________________________________________________________________________

Text 8

El buit

Quan no vols dir-ho, ho dius, 
ho trenques, ho fas miques i després pols.

Aquells moments dolços, tranquils, ja no hi són, 
evaporats per unes soles paraules, de cop, 
com el sol desapareix sota les aigües caient a l'abisme del temps, 
com les petites i suaus flors s'extingeixen sense opció o remei.

I torna, com sempre, la nostàlgia al cor, 
les llàgrimes als ulls i el buit a l'ànima.

Et deixa nua, t'ho treu tot i t'ho torna a treure, 
mai no en té prou, mai no està satisfeta...
I jo tampoc.

Laura Cerdà
Febrer 2013

_______________________________________________________________

Text 9

El color groc, reflex del sol, 
olor a felicitat, a amor, 
també a nostàlgia?
A tristesa? No ho sé pas.
Al costat del corrent de la vida
les truites salten, com el cor del pit.
Símbol de mort, 
la toques i desapareix, 
com ho va fer el meu amor.
Tornarà junt amb el reflex nou del sol
o serà color empal·lidit per sempre més?

Helena Alonso
Febrer 2013

__________________________________________________________________

Text 10

Miro les flors, records de sa vida, 
lluminositat i bellesa envolten la seva brisa.
No vull ni pensar què seria de ma vida, 
aquí, un cor trencat i una ànima volant.
Molt bona era ella, així la coneixien.
Sempre m'ajudava, si ella podia.
A vegades situacions et deixen feta miques, 
però ningú vol reconèixer que un dia arriba.
El seu ja ha arribat, el meu germà pregunta:
Àvia, per què dorms tant? Petit és, algun dia ho sabrà.
Avui, ja no hi ha res a fer, dolls de tristesa, en pau descansarà.
Només ella està acostada al meu costat, quieta, dolça.
Només la puc mirar.
Només, avui només, aquesta flor em fa recordar
que aquell dia, aquell dia, m'acompanyava la soledat.

Gloria Veloso
Febrer 2013

__________________________________________________________________________

                                      La primera il·lustració és de Laura Cerdà i les dues              
                        següents són de Jordi Viver.
Tomba de Francesco Petrarca