LITERATURA GREGA
Homer
s.VIII a Jc
________________________________________
Èdip: Ben cert que sí! Un dia Lòxias va profetitzar-me que m'uniria amb la meva mare i que les meves mans s'embrutarien amb la sang del meu pare. Per això fa temps que visc lluny de Corint. He estat feliç, però sempre és agradable de veure els ulls dels pares.
Èdip rei, de Sòfocles
|
Ara, ells dos, quan s'hagueren complert de l'amor desitjable
van delectar-se amb històries que l'un a l'altre es contaren:
ella: el que havia sofert al casal, la divina entre dones,
de contempl' els retendents, aquell esbart de mal veure,
com per ella tantes de vaques i de grosses obelles
immolaven i a raig buidaven el vi de les gerres;
i el nodrissó de Zeus, Ulisses, tots els damnatges
fets per ell a la gent i els seus propis treballs i misèries;
tot va contar-ho; i ella gaudia escoltant; i la son
no li caigué sobre els ulls fins a haver esbrinat tota cosa.
L'Odissea, "Marit i muller" (XXIII)
Traducció: Carles Riba
Edipo re, de Pier Paolo Pasolini
Itàlia-Marroc-1967
|
____________________________________________________________________
Fresc de Pompeia, que es relaciona amb Safo de Lesbos |
La lluna ja s'ha post
i les Plèiades. És
mitjanit. Debades
m'he esperat, i jec sola.
i les Plèiades. És
mitjanit. Debades
m'he esperat, i jec sola.
Safo (VII/VI aC)
__________________________________________________________________
LITERATURA LLATINA
Virgili (s. I) |
"Vestes que vaig fruir quan els fats i el déu s'hi plaïen,
accepteu-me la vida extirpeu les meves angoixes.
He viscut, he finit el camí que em traça la fortuna;
ara, gran baixarà la meva ombra al si de la terra.
He bastit una bella ciutat, n'he vist les muralles,
he venjat mon espòs, d'un germà punint el delicte.
Sí, feliç, ai! massa feliç, només que a les nostres
ribes mai no haguessin tocat els navilis dardanis."
Diu, i besant el llit, prossegueix: "Moriré no venjada,
mes morim."
El suïcidi de Dido
L'Eneida, de Virgili
___________________________________________________________
______________________________________________________________________
Taller de creació literària 2
Una imatge del passat que torna
Noia collint flors, fresc de Pompeia s.I |
L'Hades de flors
Tu, delicada entre dones,
li dónes l'esquena a la mort
per no plorar veient el rostre
dels cossos de pedra,
blanca.
Una vida és una flor.
I tu ja en portes un ram
a les mans, blanques, de tant guardar
aquest temps, àrid, silent.
Ets de l'Hades? O ets de la vida encara?
Deixa'ls una corona de flors,
farà bells els seus cabells
immòbils, cendrosos, com la mort,
blanca.
Yaiza Sevillano
Octubre 2013
_________________________________________________________________________________
No vull acostumar-me a tu
No vull acostumar-me a tu,
ni als teus petons,
ni a la teva olor...
perquè algun dia et cansaràs
i te n'aniràs,
i trobaré a faltar
aquelles coses a les que
un dia em vaig acostumar.
Per això, me'n vaig,
desclaça,
mossegant-me les llàgrimes,
plorant sense saber exactament
per què.
Valent, innocent, humil,
callada, realista.
No vull que em tingueu llàstima,
vull que em deixeu, només.
Adena Ene
Octubre-2013
_________________________________________________________________________________
I veuràs que de tot ets res
Viure és entir i morir.
És néixer i després desaparèixer,
perquè tot el que neix s'apaga.
Igual que aquella ciutat
que en mil trossos es va trencar.
Brillava com el sol fins que
va brillar tant que es va cremar.
La noia caminava trista,
els seus cabells enfosquits,
contemplaven com Pompeia
s'inundava de lava i tristesa.
Passejava sobre un fons verd
i recollia les flors blanques
que, una a una, s'anava apagant.
Tot estava tan viu feia nores.
Ella va deixar de brillar,
es va enfosquir entre el foc,
però va seguir acariciantlesflors
sentint la seva dolça olor.
Perquè viure és sentir però també morir.
Sandra González
Octubre-2013
________________________________________________________________________
Canvis
Sent sempre observada,
agafa una altra flkor.
De sobte, una sotragada
la porta a la foscor.
Passen els anys, passen els segles,
per què mai es fa de dia?
Els colors són sempre negres
i ja ningú l'espia.
De cop, torna a néixer,
però la fama no la segueix.
Ella és la mateixa,
però el món no la coneix.
Marc Arencón
Octubre-2013
___________________________________________________________________________
De totes les flors, ella és la més bonica,
cabells rossos, vestit llarg i blanc.
El temps on tot passa,
les flors s'apaguen i surten.
Ella camina descalça, passant el temps,
recollint les seves companyes
per aquest jardí assolleiat
amb el braç ple de moviment.
Qui és ella?Què hi ha en ella?
Tot, res, el cel, el temps.
És la més de les flors,
ho és tot per al temps,
i el temps per a ella.
Magdalena Paún
Octubre-2013
____________________________________________________________________________
L´últim moment
Camino amb dolor,
els ulls em brillen de tristesa
i l'ànima em demana pau.
Sóc un quadre trencat,
un dibuix sense acabar
o una estrella que no pot brillar.
Sento que la terra em crida
volent que torni amb ella
i les flors comencen a créixer.
El cos em cau sobre l'herba, fresca,
igual que un arbre un dia de tempesta
i no dic res més.
La pau ja és meva.
Marta García
Octubre-2013
_______________________________________________________________________________
Oh, bonica noia de fa temps,
com d'afortunada ets!
Què van poder veure el teus ulls,
què van poder veure
aquell dia!
Ets l'única que encara estàs,
l'única que encara pot parlar
sense dir res.
Aquell dia vas quedar
acompanyada de la solitud,
però,
ni la mala sort,
ni la mort,
van poder acabar amb
la teva bellesa,
que ara, ja, és eterna.
Sergio Alfonsea
Octubre-2013
_______________________________________________________________________________
El pas del temps,
el veig passar;
els anys passen factura
se'm cansa la vista,
la pell se m'arruga.
L'amor,
ja no és el mateix.
La mort més a prop,
quasi la puc veure,
i al cap del temps,
m'arribarà.
No em fa por,
ens ve de sobte
un descans etern,
fins i tot vull que m'arribi,
abraçar-la pers empre més.
Edu Rodríguez
Octubre-2013
_____________________________________________________________________________
El meu jardí
Després del desastre,
la torno a veure.
Surto al jardí
i les flors han sorgit.
Sola entre la ruïna,
segueix sent alta i bonica.
Després del desastre,
la torno a veure.
El meu jardí envoltat de verd
vol dir que la catàstrofe
acaba de morir.
Sola entre la ruïna,
ara tornaré a viure.
Núria Muñoz
Octubre-2013
____________________________________________________________________________