AGUSTÍ D'HIPONA
(354-430)
Aquests dos temps, doncs, el passat i el futur, com són,
des del moment que el passat ja no és i el futur encara no és?
Quant al present mateix, si fos sempre present i no fugís en el passat,
ja no fora temps, sinó eternitat.
Si, doncs, el present, per a ésser temps, cal que es perdi en el passat,
com podem dir que també ell existeix,
quan la seva única condició d'ésser és la cessar d'ésser,
de manera que, ben entès, no tenim el dret de dir
que el temps és sinó en quant tendeix a no ésser?
Confessions, XIV
 |
| Representació més antiga de St. Agustí (s.VI), a S. Gionanno in Laterano (Roma) |
____________________________________________________________________
Enllaços d'interès
Biografia i pensament d'Agustí d'Hipona
____________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
Taller de creació literària 3
Un rellotge de sorra, el temps que passa
Amb els acords de les Variacions Goldberg, de J. S. Bach
http://www.youtube.com/watch?v=CrPrJ0ih8Kc
Text 1
Apunts sobre el temps
 |
| Il·lustració d'Astrid Usina |
El present s’esvaeix per la part prima del rellotge i s’ofega amb la sorra del passat.
El passat queda al fons, on els records i les vivències s’amunteguen i es barregen. Els records aniran quedant a sobre un dels altres. La vida injusta farà que n'oblidem molts.
El futur va caient sense pausa, un futur més proper es fa pas entre la sorra, el més llunyà sense adonar-nos ens serà proper i en un tres i no res serà passat.
Com una figura tan senzilla pot contenir tants dubtes?
És el reflex de les persones. El fi cristall reflecteix les nostres inquietuds i la nostra manera de veure el temps.
Pensar en el que farem o en el que no hem pogut fer és efímer. Mai no servirà de res. El temps és com el fil de la vida, hi ha uns moments que ja no en queda i t’adones de totes les coses que has perdut i no pots fer res.
La musica em transporta a una dimensió on no passa el temps. La música que està a la part de dalt del rellotge estarà al fons quan menys ho esperem, alguna es recordarà, però no totes. Això fa veure la vida com una cançó. Es compon i es dóna tot el millor en ella; s’escolta i després la contemplem com una cosa més del passat.
Tindre temps de contemplar el meu passat?
Anna Palomero Gil
Desembre 2012
Desembre 2012
________________________________________________________________
Text 2
El temps
 |
| Il·lustració de Camèlia Rodríguez |
Jaume Fernández García
Desembre 2012
Desembre 2012
__________________________________________________________________
Text 3
 |
| Il·lustració de Patricia Gutiérrez |
Estic en uns classe, asseguda davant d’una rellotge de sorra que està al mig de la classe, posat sobre la taula. Els alumnes estem asseguts al voltant formant un cercle, escoltant música i pensant en el pas del temps. A la part superior del rellotge es situa la sorra que encara no ha caigut a baix; aquesta sorra és el temps futur, el que passarà dintre d’uns segons, d’uns minuts o d’unes hores. A la part inferior del rellotge es situa la sorra que ja ha passat a la part de baix; és el temps passat, el temps perdut? O ben emprat? Segons com cadascú vulgui mirar-ho. La sorra que va caient és el temps que està passant ara, el temps en què jo estic escrivint i en què tu estàs llegint el que jo he escrit.
Zohra Lalileche
Desembre 2012
______________________________________________________________________
Text 4
Per ser sincera no puc explicar què és el temps, de vegades és abstracte i de vegades no.
És un tema, per a mi, complicat. Crec que bàsicament hi ha dos tipus de temps, com he dit abans, el que podem veure i el que no. Jo crec que ningú pot veure realment el temps, tan sols podem veure un reflex d’ell en els rellotges.
El rellotge de sorra pot ser el que millor ho representi perquè hi veus el futur, el present i el passat. Als rellotges convencionals tan sols hi pots veure el present.
 |
| Il·lustració de Loreto San Martín |
Em sento impotent al pensar en el temps, el temps no existeix.
Els records i el temps van de la mà. No vull arribar al futur si això significa oblidar el passat.
Has de viure el present perquè si sempre estàs esperant el futur no viuràs res.
Astrid Usina
Desembre 2012
Desembre 2012
__________________________________________________________________
Text 5
Segons, hores minuts, ...
Què és el temps per a mi? El temps... jo el definiria com el segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos que van passant. És una cosa que ni tu ni jo podem aturar. Simplement va passant, per a uns ràpidament i per a altres més lentament.
Per a mi el temps passa ràpid, perquè gairebé totes les coses que faig les faig pensant en positiu i si alguna cosa que he fet en el passat no està bé, no em centro en aquella cosa ni me'n penedeixo de les coses; al contrari, és una cosa nova que he après per a un futur no tornar-la a cometre.
S’ha de gaudir de cada moment, cada minut, cada segon en aquesta vida, perquè al final tots naixem per a morir i només tu pots triar como vols viure el temps que et queda, només tu decideixes si vols viure feliç o amargat per coses del passat. Has de viure el present, deixar el passat arreglar i construir un futur, en el que et doni temps a tot menys a perdre el temps.
__________________________________________________________________
 |
| Les variacions Goldberg, de J.S. Bach |
_____________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada